Documents

Manifest de suport a Raül Romeva i Rueda i recollida de signatures

8 NOV 2017
Aquí teniu en format PDF per recollir signatures del manifest de suport a Raül Romeva i Rueda i a tots els Jordis i membres del govern empresonats. Per fer-nos-les arribar, podeu posar-vos en contacte a través del correu

grupdesuportraulcaldes@gmail.com

MANIFEST+SIGNATURES

MANIFEST+SIGNATURES_ok

 


 

Parlament d’en Pep Gaspar com a portaveu del Grup a l’acte de descobriment de la placa del carrer Raül Romeva

2017-11-19-PHOTO-00001209.jpg

19 NOV 2017
M’agradaria començar com ho fa sempre el Pepe Beúnza: dient que el Raül és amic meu. És amic meu i de moltíssima gent de Caldes. I de ben segur que és amic també de tota la gent que avui ompliu aquesta plaça.

Arran de la seva detenció i empresonament, un grup de persones de Caldes ens hem unit per crear el Grup de suport a Raül Romeva. En formem part amics del Raül i amics també dels seus pares. Aquest grup de suport té dos objectius principals: fer tota la pressió que en siguem capaços per exigir-ne la seva llibertat i també, i no menys important, fer saber al Raül i a la seva família que no estan sols. Que som molts a Caldes, milers arreu i milions a Catalunya, que estem al seu costat. Per què la seva lluita és la nostra lluita. Perquè la falta de llibertat que estan patint, és també la nostra falta de llibertat.

Jordi i Montse, sabeu que no esteu sols. Però volem que ho sentiu i ho noteu, que no esteu sols!

Avui el Raül està a la presó. I és tremendament injust. I no és només injust perquè molts juristes hagin assegurat que tot el procediment ha estat farcit d’irregularitats i amb greus mancances de garanties i dels drets més bàsics. És injust perquè una persona com el Raül no es mereix estar a la presó de cap de les maneres.

El Raül és una de les persones més honestes, pencaires, perseverants i compromeses que he conegut mai. I us en vull posar dos exemples. Permeteu-me que us expliqui un parell  d’anècdotes personals de fa molts anys, que penso que resumeixen d’una manera planera dos dels grans valors que té el Raül: el compromís i la perseverança.

Quan érem una mica més joves que no pas ara, no recordo els anys que devíem tenir, la colla que érem quan podíem arreplegar mil peles ens trobàvem i pensàvem com ens les podríem gastar aquell cap de setmana. És en aquesta època quan vaig conèixer què era Greenpeace. I ho vaig conèixer perquè el Raül ens va explicar que havia decidit fer-se’n soci i que per això disposaria de menys diners. Aquí ja ens va donar una primera lliçó de compromís: amics i festa sí, però sense renunciar als seus principis. I ens aquells moments, els seus principis es començaven a moure entorn del medi ambient.

També en aquells anys al Cargol Pelut, que era un bar de Parets, els dijous de lluna plena hi feien concerts en directe. Alguns de la colla fèiem mans i mànigues per poder-hi anar, tot i ser en dijous. Però ell no. I no perquè no volgués, sinó perquè l’endemà s’havia de llevar a les 5 o les 6 de la matinada per anar a entrenar al Club Natació Sabadell. I aquesta perseverança el va portar a un nivell molt alt i a participar a molts campionats.

El Raül ha demostrat sempre, allà on ha estat, la seva capacitat d’entrega i de treball, i la seva capacitat de fer prevaldre sempre els seus valors. Ho va demostrar quan va deixar tot el que tenia aquí, amb vint-i-pocs anys, per anar-se’n com a pacificador a la guerra de Bòsnia.

Sempre ha estat un pencaire. En la seva etapa com a Eurodiputat, va ser reconegut com el polític més actiu de l’Eurocambra.

I compromès. Compromès perquè es va decidir a formar part d’un projecte ambiciós, d’una fita històrica: treballar per avançar cap a la República Catalana. Una República justa i digna. Una República amb una forta convicció democràtica, oberta i integradora. Una República de llibertat.

He dit més d’una vegada que una persona així no pot estar a la presó. Si l’estat espanyol i la seva sirvent justícia consideren que una persona honesta, digna i compromesa com el Raül ha d’estar a la presó, és que aquesta justícia i aquest estat no són ni honestos, ni dignes, ni tenen cap mena de compromís ètic ni moral. I, definitivament, ni són el meu estat, ni en reconec aquesta mena de justícia.

I si tot això per si sol ja és prou greu, encara ho és molt més quan reiteradament veiem la immunitat de les agressions i la violència que sempre, sempre, hi ha al final de totes les concentracions organitzades pel tripartit del 155.  O el que ha passat aquesta setmana, que ha estat l’admissó a tràmit per part del Tribunal Constitucional d’un recurs per no fer efctiva la sentència d’entrada a la presó dels nazis que van assaltar el Centre Cultural Blanquerna i en van agredir a les persones que hi havia. El contrast que hi ha veient a un pacifista a la presó i a violents al carrer en llibertat, és insuportable.

I davant de tot això encara hi ha qui gosa demanar explicacions al govern de Catalunya. Encara hi ha qui s’atreveix a dir que haurien de disculpar-se davant dels independentistes.

Doncs no. A mi ni el Raül ni cap altre membre del Govern de Catalunya m’ha de demanar perdó per res. Perquè coneixent el Raül, n’estic segur que han fet tot el que han pogut i més. S’han jugat el seu futur, el seu patrimoni i anys de presó que fer complir el madat que els vam donar el 27 de setembre. A mi el Raül no m’ha de donar explicacions de res i menys demanar-me perdó. Sóc jo qui li he d’estar agraït per la seva valentia, per la seva entrega i el seu coratge.

És cert que encara no hem arribat allà on volíem arribar, però gràcies a ell i el Govern ens hi hem acostat molt. Ho tenim més aprop. I guanyarem. N’estic segur. Gunyarem la seva llibertat i guanyarem la llibertat de tot el país. No ens queda cap altra opció.

En una carta que li vaig escriure la setmana passada, l’acabava dient-li que no m’hagués imaginat poder dir que estava orgullós de tenir un amic com ell a la presó. Perquè si hi està, no és per haver fet res malfet. Si hi està és per defensar la nostra llibertat i els nostres drets. I penso que tots nosaltres n’hem d’estar orgullosos de ser amics de persones com el Raül. Orgullosos de la seva entrega i sobretot de la seva dignitat.

I aquest orgull l’hem de convertir en força per superar aquests moments, i en força per alliberar-lo ben aviat. El Raül ha de saber que ens hi deixarem la pell fins que sigui lliure.

Jordi, Montse i Raimon, si nosaltres, tot el poble de Caldes n’estem orgullosos del Raül, vosaltres n’heu d’estar molt més. La placa que ara penjarem és ben bé per això, per exhibir l’orgull de tenir un calderí com ell. És per demostrar a tothom que les ganes de llibertat d’un poble no es poden tancar en cap presó.

Raül, fins molt aviat!


 

Carta d’en Raül Romeva per a l’acte del dia 19 de novembre, escrita des de la presó

19 NOV 2017
Als amics i amigues de Caldes.

Benvolguts i benvolgudes,
Malgrat l’aïllament al qual ens volen sotmetre, ens arriben constantment mostres de suport de maneres molt diverses. Una de les coses més boniques és constatar que malgrat els anys, les arrels que vàrem fer en aquesta estimada vila es mantenen. Sóc i seré sempre calderí. Aquí vaig viure alguns dels millors anys de la meva vida, i certament alguns dels més transcendents, com són sempre els anys d’adolescència i joventut.

Quan vaig anar-me’n a voltar món, hi vaig deixar magnífiques amistats. I m’alegra enormement constatar que els lligams segueixen ferms.

També aquí, de la mà d’en Pepe Beúnza, vaig conèixer i apreciar els valors de la Pau, la tenacitat, la justícia i els drets fonamentals. Valors que he procurat cultivar sempre, i que crec que són la base de tota societat madura, oberta i integradora. Us vull donar les gràcies per ser-hi, però sobretot per ser-hi com hi sou. Amb optimisme d’un poble conscient del moment tant determinant que vivim.

I no ho dubteu pas! ENS EN SORTIREM.

Moltes gràcies, per tot, per tant.

VISCA CALDES DE MONTBUI!